Arcadi Oliveres

Els ingressos de les 50 empreses més grans del món són més elevats que la renda conjunta de 160 països i la despesa militar mundial és 20 vegades superior als diners necessaris per eradicar la fam. El món es divideix entre els que hi guanyen i els que hi perden, perquè, tal com diu Arcadi Oliveres, farien falta tres planetes com el nostre si tothom tingués el nivell de vida d’un europeu. La fam i la guerra s’han convertit en problemes endèmics, aparentment inevitables. Però amb el seu discurs pedagògic, crític i personal, Arcadi Oliveres combina estadístiques i evidències per desemmascarar i denunciar les estructures, els processos històrics i els interessos que s’amaguen darrere els conflictes i les desigualtats. El seu ideari desmunta les teories del capitalisme més salvatge i proposa tot un món d’alternatives viables.

És possible un altre món? Amb el seu discurs crític i a la vegada pedagògic, Arcadi Oliveres considera que no només és possible, sinó també necessari, sobretot davant les injustícies socials i la degradació ambiental. Entre la complicitat cap a un sistema que ens domina i les possibilitats de discrepar-hi hi ha un espai de consciència que ens ha de permetre veure que ni tot està perdut ni tot és impossible. Es tracta de posar en funcionament els mecanismes i les eines necessàries per desmuntar algunes teories i buscar un món més just.

¿Qué sabemos de este mundo? Poca cosa; se nos dice que estamos en la sociedad de la información, pero sabemos que es engañosa, parcial, tendenciosa...

Lo poco que sabemos nos demuestra que va bastante mal...: 40 millones de enfermos de sida; 700 millones de personas que ingresan un dólar al día; cada día mueren de hambre 40.000 niños y 30.000 adultos...

¿Por qué va tan mal, cuáles son las razones de la injusticia? Una parte importante de la situación del Tercer Mundo se debe al conjunto de relaciones económicas injustas que mantenemos los países del Norte con los países del Sur y que también repercute internamente en los asalariados de los países ricos.

¿Qué podemos hacer para que mejore? Informarnos, pensar y actuar, pública y privadamente, es decir, presionar a los que tienen el poder, implicarnos, comprometernos.

El llibre per saber què ha passat amb la crisi, denunciar els culpables i proposar solucions per canviar el sistema.

Ja ho sabem: hi ha una crisi. I no és la primera que fa trontollar el sistema. Però si és diferent o ha tingut més ressò que les anteriors és perquè aquesta vegada, diuen els experts, té un component afegit: és global. Tenim un sistema financer que ha fet aigües, milers de persones s’han quedat sense feina, la fam augmenta i el planeta emmalalteix cada dia més. 
Què ha passat aquesta vegada? Per què s’ha arribat fins aquí? Qui hi ha al darrera de la crisi? Què hi podem fer nosaltres? Arcadi Oliveres, líder dels moviments altermundistes, desemmascara en aquest llibre els principals culpables d’una crisi que s’hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. Però, com diuen alguns, és massa tard per a ser pessimistes: les claus per al canvi són possibles. I ara, ja, del tot necessàries.

«El sistema capitalista ha tocat fons», diu Arcadi Oliveres, que assegura que ni les retallades ni els rescats no «salvaran» una economia sustentada en la injustícia social: com pot ser que, mentre es donen diners als bancs, hi hagi famílies vivint al carrer? Com pot ser que, els que posen nota als països siguin els mateixos que especulen amb les finances i retallen els drets socials? Com pot ser que, havent­hi prou recursos per a tothom, cada dia es mori gent de gana i que els rics siguin cada cop més rics i els pobres cada dia més pobres?

Mentrestant, els polítics ens diuen que no hi poden fer més. «Un sistema que dóna prioritat als interessos dalguns per sobre de les vides humanes és un sistema malalt», assegura Oliveres, una de les veus que han donat suport a la indignació del moviment 15­M, el qual considera també que ha arribat lhora de caminar cap a propostes radicals de desobediència a un sistema i a unes polítiques que ja no són ni ètiques ni sostenibles. Ha arribat lhora de canviar!